27.- El infiel y el profesor; Dennis C. Rasmussen; 25-X-18

LIBER100-27

recomanacions bibliogràfiques

"... cada uno juzgará a su manera sus opiniones filosóficas; algunos las aprobarán y otros las condenarán, según si coinciden o no con las suyas. No obstante, no puede haber divergencia de opiniones por lo que hace a su manera de ser y proceder ..."; Adam Smith ("el profesor") despedint al seu gran amic David Hume ("el infiel").

A diferència d'altres famosos menyspreables (Rousseau, ...), Hume i Smith demostren no només amb els seus escrits sinó, i sobretot, amb la seva vida i enorme amistat que la llibertat no és un què ser sinó un com ser-ho. Ells són la referència radical del lliberalisme.

I és que "...Smith fue un catedrático de Filosofía Moral ...dio clases de Ética, Jurisprudencia y Retórica, y escribió ensayos sobre la formación de las  lenguas y la historia de la astronomía, entre otras materias ..." (p. 29)

Curiosament, qui ha quedat com a pare del capitalisme és qui en els seus escrits advertia dels perills, desviacions, efectes no desitjats, ...de la modernitat econòmica anglosaxona, mentre Hume -creença?, optimisme?, ...- mantenia una fèrria fe en el comerç.

Segona estranyesa, "La riquesa de les nacions" prengué el lloc de referent de la modernitat econòmica a la "Teoria dels Sentiments Morals" (venen d'aquí els -autoanomenats- lliberals hispans que, p.e., al Parlament Europeu mai votaven amb el grup lliberal, sino sempre amb el Popular?).

Nota contextual: tot plegat, fruit de la Il·lustració Escocesa, en el seu context presbiterià.

"Un libro extraordinario sobre la amistad que forjó el pensamiento moderno"; Ramón González Férriz: https://blogs.elconfidencial.com/cultura/el-erizo-y-el-zorro/2018-03-27/david-hume-adam-smith-infiel-profesor-dennis-c-rasmussen_1541384/

David Hume and Adam Smith on the Scottish National Portrait Gallery