el Regne Unit estudia convertir-se en federació
El dilema a Perth, Oban i Dundee és quant de temps cal esperar i quant de radical s’ha de ser. La líder sobiranista Nicola Sturgeon ha demanat als partidaris de la independència a Escòcia “paciència”, i que esperin el moment més oportú per convocar un nou referèndum, però alguns pesos pesants del Partit Nacional (SNP) proposen accelerar el calendari, passar del Govern de Londres si és necessari i contemplar vies unilaterals.
La primera ministra del país ha utilitzat el congrés anual del seu grup per defensar la celebració de dues consultes.
La primera (a la qual es neguen els conservadors britànics, però que hi estan oberts els laboristes) sobre el Brexit i el resultat final de les negociacions entre Londres i Brussel·les. I la segona, en funció d’aquesta, sobre la independència d’ Escòcia, que el 2014 va ser derrotada per un 55% a 45%. El sobiranisme ha guanyat des d’aleshores algun punt, però encara no té la majoria.
“No es tracta d’agafar un bot salvavides i llançar-se a la mar en aigües turbulentes i perilloses”, va declarar el ministre del Govern per a Assumptes Constitucionals, Mike Russell, en defensa de l’opció d’“esperar a què s’aclareixi la boira del Brexit”, veure les conseqüències de la sortida de la Unió Europea i les concessions que es fan a Irlanda del Nord (i que Escòcia també reclamarà). El lema és “pragmatisme, perseverança i paciència”.
La perspectiva que el Brexit desfermi una crisi constitucional al Regne Unit ha estat plantejada per importants figures com l’ex-primer ministre John Major i l’exministre William Hague. A la Cambra dels Lords, un grup multipartidista encapçalat per Lord Salisbury ha començat a estudiar una reforma constitucional que converteixi el Regne Unit en una federació, per evitar d’aquesta manera la fractura. Actualment, impera el principi que tots els poders són de l’ Estat central, excepte aquells que torna als països o regions. Amb el nou sistema la idea seria justament la contrària.
La reforma crearia un Parlament exclusivament anglès i eliminaria la Cambra dels Lords. Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra farien voluntàriament una concessió parcial de sobirania en matèria de defensa, seguretat nacional, afers exteriors, immigració i drets humans, perquè hi hagi un monarca constitucional, una moneda única, un Banc Central, un Tribunal Suprem, un funcionariat civil i un cos diplomàtic, però conservarien la capacitat per recaptar impostos i decidir en què cal gastar els diners. El Regne Unit seria una federació.
Una solució federal, tot i que encara en bolquers, obriria la porta a solucions més enginyoses al problema del Brexit, com que Irlanda del Nord i Escòcia poguessin quedar-se dins el mercat únic i la unió duanera, una cosa que en l’actualitat rebutja Theresa May com “una amenaça a la integritat nacional”. No seria el somni de molts dels partidaris de la independència, però pot ser una alternativa acceptable fins a aconseguir una clara majoria social per a la separació, com suggereix Sturgeon.
L’acusació d’assetjament sexual a Alex Salmond, exlíder històric del partit, no ha afeblit l’SNP en els sondejos. I tampoc la crisi de l’educació i la sanitat públiques a Escòcia. Els sobiranistes continuen sent amb diferència el partit en el qual més confien els votants del territori, i continuen beneficiant-se de la crisi dels seus rivals.
Per la seva part, el Labour pot canviar de líder les vegades que vulgui, però no aixeca el cap. Els liberals han desaparegut. I la carismàtica dirigent conservadora Ruth Davidson està embarassada i de moment dona prioritat al fet de ser mare sobre la política.
Sturgeon desitja canalitzar aquella força per resistir les pressions dels qui demanden la independència ja i suggereixen buscar-la de manera directa, sense comptar amb Londres. Considera la ruptura amb Europa com un moviment aïllacionista, populista i retrògrad, mentre que la sobirania d’ Escòcia és una causa progressista, d’obertura al món i als valors socials. Diu que no tots els exits són iguals, i l’ Scotexit no té res a veure amb el Brexit.
11/10/2018 - lavanguardia