transcendent batalla, electoral, per Barcelona
La cursa per l’alcaldia de Barcelona s’està posant molt interessant. Tal com hem explicat aquí en diverses ocasions, res no es pot donar per fet i ni tan sols els candidats proclamats tenen el lloc assegurat. Ho hem comprovat amb l’alcaldable d’ERC Alfred Bosch que, pressionat pel seu partit i per les enquestes internes, ha renunciat per donar pas al conseller Ernest Maragall, que sembla que aconseguiria un resultat més bo. Com canvien les coses en tan poc temps! Fa només quatre mesos, l’enquesta oficial de l’Ajuntament de Barcelona donava a Bosch la victòria en les eleccions municipals i ara el seu partit el retira perquè considera que perdria la batalla davant Ada Colau i Manuel Valls, que aparentment surten com a favorits.
No només hi ha dubtes a ERC. Sectors dins del PSC estan immersos des de fa setmanes en la mateixa reflexió respecte de Jaume Collboni, proclamat candidat socialista a l’alcaldia. Hi ha hagut converses discretes per buscar una alternativa a l’actual cap de files del PSC a l’Ajuntament que, de moment, no han fructificat. L’exalcalde Jordi Hereu ha estat un dels temptejats però va declinar l’oferta a la tornada de l’estiu. També s’han plantejat noms de dones rellevants de l’anomenada societat civil, així com algun destacat exregidor de l’època de Pasqual Maragall.
En el front independentista continua la incògnita que s’aclarirà aquest mes d’octubre. Ferran Mascarell s’ha postulat com a alcaldable de la llista avalada per la Crida Nacional de Carles Puigdemont. Però també en aquest costat hi ha moviments de tempteig a noms com l’extinenta d’alcalde de Barcelona Pilar Rahola o alguna de les dones dels polítics presos pel procés independentista. Tot això sense oblidar la pretensió de Puigdemont de convèncer ERC i el seu nou candidat Ernest Maragall perquè s’integri a una llista unitària o fins i tot perquè la lideri. Per la seva banda, Colau té esperances que l’aterratge de Maragall faciliti un pacte d’esquerres després de les eleccions.
Manuel Valls presentarà demà la seva candidatura que va néixer com a idea de Ciutadans i que ha derivat cap a una plataforma que busca aglutinar sensibilitats de tot l’espectre constitucionalista i també catalanista no independentista, amb especial atenció a l’herència de Pasqual Maragall. El fitxatge com a assessor de campanya de Xavier Roig, excap de gabinet de l’alcalde olímpic, és un exemple de la intenció de Valls.
En aquest embolic sorprenen almenys dues coses. La primera és l’afany gairebé unànime per abanderar el pensament polític de Pasqual Maragall, especialment per gent que avui el lloa i al seu dia el va criticar durament. La segona sorpresa és el revival de veterans de la política municipal que han entrat a les quinieles. Ernest Maragall, Ferran Mascarell, Pilar Rahola, Jordi Hereu o Xavier Roig, entre d’altres, són vells rockers que acumulen molt coneixement i experiència a la Casa Gran. Ara la lluita es planteja entre els candidats vintage –concepte molt de moda– i els dos titans mediàtics de Colau i Valls. Però molta atenció perquè no hem de descartar l’aparició d’un tercer alcaldable en el front independentista tant o més popular. Encara falta molt.
ERC no ha volgut mai ser soci del govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau: va optar pel paper d’oposició, des d’on al principi va donar suport a mesures com el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics ( Peuat); per a poc a poc anar-se allunyant dels postulats dels comuns, expressar greus discrepàncies i arribar, fins i tot, a frustrar mesures estrella de Colau com la unió dels dos tramvies. No hi havia gairebé relació. Però ara hi pot haver canvi de rumb. El previsible nou candidat d’ERC per Barcelona, Ernest Maragall, va lloar ahir el paper de Colau i fins i tot ja va avançar que la seva formació està “disposada a compartir” un possible govern amb els comuns si guanyen les eleccions.
“Barcelona s’ha de definir tant com li sigui possible en termes de progrés i de drets del ciutadà. Amb quines fórmules? Depèn del resultat de les eleccions. Entenem clarament que Barcelona vol tenir una orientació republicana i progressista explícita”, va declarar Maragall en una entrevista en el programa El de Catalunya Ràdio, en què també va dir estar “disposat a entendre’s amb JxCat i la CUP”, si bé va descartar, una vegada més, després que un dia abans ho fes Alfred Bosch a La Vanguardia, la possibilitat d’integrar-se en una llista única independentista.
Maragall va proposar una “llista oberta de ciutat per maximitzar els vots republicans”, això sí, sota les sigles d’ERC. Una proposta que també es pot interpretar com un missatge: si hi arriba a haver alguna mena de llista única, ERC la vol liderar.
La batalla per Barcelona continua agitant l’activitat política. I, en aquest context, el president del PDECat, David Bonvehí, també va agafar ahir la paraula. Ho va fer a través d’una entrevista a l’ ACN per afirmar que Neus Munté és la “millor candidata”. Millor, també, que Ferran Mascarell, un dels noms que ha sonat per liderar aquesta suposada llista unitària. “Si s’entén que ens hem d’obrir més enllà del PDECat i JxCat, hi ha gent que vol venir al projecte i la militància considera que la número u ha de ser una altra persona, nosaltres ho acceptaríem”, va puntualitzar Bonvehí. Però va insistir: Munté “és més bona candidata que qualsevol altre nom”.
Des de la Festa de la Rosa a Gavà també va parlar sobre Barcelona el candidat del PSC, Jaume Collboni, que va demanar el vot dels ciutadans que estan “tips d’experiments”. “També ens dirigim als catalanistes moderats i als que creien que votant Ciutadans votaven una cosa diferent a la marca blanca del PP”, va assenyalar.
Per la seva part, el líder dels populars a l’Ajuntament, Alberto Fernández, va manifestar que el seu partit té “compromís, projecte i trajectòria barcelonina, nítida des del centredreta, que dona un perfil propi”.