Espanya cañí-295: com la Desamortització, però al revés
> dossier Espanya cañí <
>>> dossier apropiaciones inmobiliarias de la Iglesia Católica española <<<
L’Executiu socialista reclamarà a l’Església catòlica la devolució dels béns públics que hagi inscrit irregularment al seu favor els últims anys, a l’empara d’una llei franquista del 1946 que va ser modificada per José María Aznar en la reforma de la llei Hipotecària del 1998. Aquella llunyana legislació permetia a les autoritats eclesiàstiques registrar a favor de l’ Església un bé públic que no estigués assenyalat anteriorment al registre de la propietat, sense necessitat de justificar res i sense cap publicitat. Posteriorment Aznar va ampliar aquesta potestat als llocs de culte, fins aleshores exclosos.
Sota aquesta premissa, durant dècades bisbats de tot Espanya han inscrit al seu nom centenars d’esglésies, catedrals, places públiques, ermites, muralles, terrenys i edificis històrics de tot tipus. “Estem parlant d’uns 40.000 béns immatriculats per l’ Església, segons dades de la mateixa institució”, assenyalava ahir el diputat socialista Antonio Hurtado, autor d’una pregunta per escrit al Govern espanyol sobre aquesta qüestió.
En la seva resposta, l’Executiu assenyala que la seva actuació començarà una vegada s’elabori la llista de béns que està elaborant el Ministeri de Justícia per ser presentada al Congrés dels Diputats i es coneguin públicament milers d’immatriculacions fetes per l’ Església. La Direcció General de Patrimoni haurà de determinar llavors quins d’aquests béns poden ser reclamats per a la seva
devolució.
La inscripció de la mesquita de Còrdova a nom de l'Església catòlica va ser el detonant del debat (Getty)Hurtado assenyala que els béns de domini públic “no són transmissibles, no es poden adquirir per possessió ni es poden embargar”. En la resposta del Govern central al diputat socialista s’aclareix que la llei de Patrimoni de les Administracions Públiques assenyala que “queda prohibida l’apropiació dels béns de domini públic per part de persones jurídiques privades, entre les quals es troba l’ Església catòlica”. És a dir, aquesta llei no considera la institució religiosa com una administració pública, sinó com una entitat privada.
La polèmica sobre les immatriculacions de béns públics per part de l’ Església va saltar a l’opinió pública arran de la denúncia d’un professor de la Universitat de Còrdova, Antonio Rodríguez Ramos, que va revelar que l’any 2006 l’ Església havia inscrit al seu nom la mesquita de Còrdova com a bé privat, un tràmit pel qual va abonar 30 euros, el preu d’una nota simple al registre de la propietat.
La notícia va causar un profund impacte a Còrdova i a la resta d’ Espanya. Es van promoure manifestos exigint que la mesquita fos de titularitat pública, firmats per importants personalitats del món cultural com Norman Foster, Muñoz Molina o Federico Mayor Zaragoza; es van impartir classes i conferències i fins i tot va haver d’intervenir en la polèmica la Junta d’ Andalusia, tot i que a contracor. Susana Díaz va reclamar a l’ Església que rectifiqués la seva decisió, però ho va fer amb la boca petita per no enemistar-se gaire amb la jerarquia catòlica.
Després de la mesquita van sortir a la llum molts més casos, com ara la Plaza del Triunfo de Còrdova o la catedral i la Giralda de Sevilla, juntament amb milers d’edificis de tot tipus, més o menys importants. Les comunitats d’ Aragó i Navarra es troben entre les que tenen una quantitat més gran de béns registrats a favor de l’ Església. El diputat Hurtado assenyala que, “encara que l’ Església ha dit que tan sols n’ha inscrit la possessió i no la propietat, no és cert, perquè immatricular significa inscriure al registre per primera vegada, i la primera inscripció sempre és de propietat”.
El portaveu de la Conferència Episcopal, José María Gil, va assenyalar ahir que “l’ Església sempre ha complert amb la legalitat vigent i l’únic que ha fet és inscriure els béns que durant segles ha posseït”. Gil defensa la tesi que tots aquests béns no han estat usurpats en cap moment, sinó que simplement s’ha donat carta de legalitat al que era un dret. “L’ Església, com a societat privada, té el mateix dret a la propietat privada que qualsevol altra persona física o jurídica”, va afegir.
