Qatar finança el terror d’Estat Islàmic (i el Barça què en diu?)
És hora de proclamar-ho sense embuts. Qatar finança el terrorisme. Després que el ministre alemany d'Ajuda al Desenvolupament, Gerd Müller, acusés l'opulent i minúscul emirat del Golf d'haver finançat els gihadistes de l'Estat Islàmic, Doha ha publicat un edulcorat comunicat condemnant la decapitació del periodista dels Estats Units James Foley a Síria per les hordes d'Abu Bakr al-Bagdadi.
La seva ajuda als bàrbars de l'islam és un secret de domini públic. L'ex-primer ministre qatarià Hamad bin Jassim al-Thani, artífex de les primaveres àrabs, va confirmar l'any passat que el seu govern -juntament amb el de l'Aràbia Saudita i de certs països occidentals- armaven els gihadistes sirians en camps d'entrenament a Jordània i Turquia, amb la cooperació dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units i francesos.
Hi ha algunes raons per aquesta política. La primera és que en la família regnant d'una societat tan conservadora com la qatariana hi ha profundes tendències salafistes o islamistes. Una altra és que el Govern de Qatar, en finançar els grups radicals islamistes, actua en connivència amb els Estats Units i Europa.
Aquest imbroglio diplomàtic, amb totes les seves contradiccions, ja va ser fa un temps molt ben despullat en la mateixa premsa nord-americana: els Estats Units són aliats de l'Iraq, que al seu torn és aliat de l'Iran, que dóna suport al règim sirià de Baixar al-Assad, que els Estats Units desitgen fer caure. Els Estats Units són també aliats de Qatar, que ajuda els palestins de Hamàs a combatre Israel. Però, a més, els Estats Units són protectors de l'Aràbia Saudita, que finança els salafistes que armen els gihadistes que volen matar els nord-americans... L'única cosa indiscutible de totes aquestes intrigues i maquinacions és que les seves víctimes són els innocents pobles del Pròxim Orient.
L'emirat de Qatar és un escàndol enmig de la comunitat internacional, mantingut per la seva immensa riquesa, amb la qual compren ànimes i cossos. Gràcies a l'enfonsament dels pobles àrabs, al qual tant ha contribuït Qatar a través de la seva política subversiva a Líbia, a Egipte i sobretot a Síria, amb els seus ajuts a la confraria dels Germans Musulmans i a altres grups més retrògrads i violents, a causa de la crisi econòmica d'Europa, Qatar s'ha imposat com l'anhelat Eldorado que tots necessiten.
L'hàbil emir Hamid bin Khalifa, que l'hivern passat va abdicar a favor del seu fill, el príncep Tamin, va crear la seva poderosa televisió Al-Jazira, que fins fa poc temps va enlluernar àmplies audiències àrabs des de l'Atlàntic fins al Golf, i va trenar una increïble xarxa de relacions internacionals amb els Estats Units i Israel d'una banda, i amb l'Iran, els palestins, Hamàs i les nacions europees d'una altra. A Doha, els talibans afganesos també tenen la seva oficina de representació.
Amb la diplomàcia del talonari, Qatar ha aconseguit nomenar un secretari general de la Lliga Àrab, de tradicional ineficàcia, per dictar-li les seves consignes sobre Síria.
Testimonis directes han explicat com el príncep Hamad bin Jassim al-Thani, anterior primer ministre i ministre d'Exteriors, va provar de subornar amb un sobre el cap de la diplomàcia russa perquè no exercís el dret de veto en el Consell de Seguretat en el tema de Síria. "La Lliga Àrab -diu un diplomàtic egipci- està segrestada pels qatarians".
Durant la meva estada a finals de l'any passat a Doha, convidat a una conferència sobre el futur de la causa palestina, no podia treure'm del cap, quan deambulava pels salons del sumptuós hotel, o visitava els luxosos barris de flamants gratacels, amb les seves parets de vidre il·luminades de nit, les imatges de l'horror de la guerra siriana, dels atroços combats entre l'exèrcit i els rebels estipendiats amb petrodòlars, que han destruït ciutats de gloriosa història com Alep, ensagnant i devastant un país pobre.
La perillosa intervenció qatariana a Síria ja li va costar al març un greu enfrontament diplomàtic amb la seva gran veïna Aràbia Saudita, que, atemorida per les conseqüències de fomentar el caos en aquell desgraciat país, cor de l'Orient Mitjà, va declarar els gihadistes de l'Estat Islàmic i del Front al-Nusra "organitzacions terroristes".
La tardana decisió saudita prova d'evitar que el retorn dels fanàtics combatents, com va passar després de la llarga guerra de l'Afganistan contra els soviètics, provoqui accions subversives que posin en dubte la dictadura monàrquica de Riad.
Qatar, confiat, poderós, però fràgil, juga amb foc...
La brutalitat de la decapitació va remoure les consciències d'alguns líders occidentals. El primer ministre britànic, David Cameron, va suspendre les vacances després d'admetre l'inequívoc accent britànic del botxí de Foley i considerant que la situació afecta la seguretat nacional (vegeu requadre a la pàgina anterior).
El president francès, François Hollande, va proposar celebrar una conferència internacional sobre la seguretat a l'Iraq, i va advertir que el perill que suposa l'Estat Islàmic és més gran que el que representava Al-Qaida el 2001. "No podem bloquejar-nos amb el debat sobre si cal intervenir o no", va declarar el primer mandatari francès.
Alemanya i Itàlia s'han mostrat disposades a subministrar armament a les forces kurdes i iraquianes que combaten a l'Estat Islàmic, encara que la intervenció més sorprenent va venir del ministre alemany Gerd Müller: "Ens hem de preguntar qui està armant i finançant les tropes de l'Estat Islàmic", va assenyalar, i ell mateix va respondre sense embuts: "La paraula clau és Qatar".
L'acusació no podia ser més directa i compromet els països i les organitzacions de països occidentals que sucumbeixen a la temptació dels petrodòlars.
L'Estat Islàmic, l'organització, liderada per Abu Bakr al-Bagdadi, fusionada amb Al-Qaida de l'Iraq ha reclutat milers de gihadistes, alguns procedents d'Europa i els Estats Units...
22/21-VIII-14, T. Alcoverro/J. Barbeta, lavanguardia