de 1605 a 2013, el 5-N d’Anonymous
5-N: tal és la data en la qual Anonymous, la xarxa hacker de defensa de la llibertat a internet, planeja manifestacions a tot el món contra els centres de poder del planeta, començant per la Casa Blanca. S’espera també que es produeixin ciberatacs de diferent envergadura contra alguns webs de governs, organismes de seguretat i empreses financeres o mediàtiques. Encara que pocs creuen que la protesta vagi més enllà del simbolisme de resistència contra la vigilància electrònica, legal i il·legal, realitzada pels governs, la mobilització d’Anonymous arriba en un moment d’especial sensibilitat per a la comunitat internauta i per als moviments socials en xarxa.
La data és una tradició d’Anonymous, que passa a l’ofensiva de forma coordinada, encara que descentralitzada, cada 5 de novembre, en memòria del dia, el 1605, quan revolucionaris anglesos van intentar volar la Cambra dels Lords. En la simbologia d’aquesta xarxa anònima, el 5 de novembre és el Guy Fawkes Day, el nom del personatge que va inspirar el disseny de la seva icònica màscara. L’adopció d’aquesta màscara és una referència a la novel·la V de Vendetta, en la qual un antifeixista que viu al Londres del futur utilitza la màscara per a accions de resistència. Un símbol de la identitat assumida pels qui participen en la xarxa d’Anonymous, que s’ha convertit en referència dels joves per a qui la llibertat a internet és una base fonamental de les seves vides. A internet construeixen la seva autonomia respecte a les institucions i desenvolupen les xarxes de suport i aficions que els fan vibrar. Per això, qualsevol amenaça a la lliure expressió a internet, i qualsevol condició a apropiar-se de qualsevol contingut digital, a partir dels seus propis criteris ètics que no sempre coincideixen amb el legal, és sentida com una amenaça a les seves vides. I aquí intervé Anonymous, el Robin Hood dels internautes lliures, reparant injustícies i prenent represàlies contra els enemics d’aquesta llibertat. Perquè així va néixer Anonymous entre els usuaris del web d’imatges 4chan, el 2003, prenent represàlies contra l’administrador del web. D’allà van passar a atacar webs controladors de continguts o conductes. Al principi la cultura dels qui van crear Anonymous era lúdica, amb bromes informàtiques de vegades bastant pesades. Van definir la seva motivació comuna amb el terme lol ( laughing out loud o lulz), o sigui, petar-se de riure. El que era un joc de hackers va passar, a partir del 2008, a ser una activitat militant inicialment dirigida contra els qui s’oposaven al lliure ús dels continguts culturals a internet. La seva primera acció massiva, el 2008, va ser contra la secta de la Cienciologia. Més endavant, van bloquejar webs d’organitzacions defensores de la propietat intel·lectual irrestricta, en particular de les associacions de les indústries cinematogràfica i musical. També van mobilitzar milers de persones a tot el món contra l’acord ACTA de protecció de marques registrades, aconseguint que el Govern polonès es retirés de l’acord.
Però el seu moment de més impacte social va ser el 2011, quan Anonymous va prendre la defensa de Wikileaks contra les empreses que bloquejaven els pagaments de donacions a Wikileaks, entre elles PayPal, Visa i MasterCard. PayPal, que va violar els termes dels contractes amb els usuaris per seguir les instruccions del Govern dels Estats Units, va veure seriosament afectat el seu funcionament durant mesos, fins a ser comprada per eBay. Així mateix, Anonymous va ajudar a les revolucions àrabs a mantenir-se connectades en moments d’apagada informàtica dels governs, va protegir cibernèticament els webs del moviment Occupy Wall Street i va ser entre els iniciadors de moviments de protesta nascuts a la xarxa en diferents països. Va assumir la defensa de Snowden, va contribuir a la difusió de les seves informacions, va protegir les seves connexions de xarxa i va atacar en represàlia per la persecució a Snowden les xarxes de l’NSA i del programa Prisma de vigilància electrònica massiva. Alguns dels seus activistes més destacats han estat detinguts i empresonats a diversos països, en particular als EUA, on l’FBI va realitzar onades de vigilància i arrestos. Però encara que l’FBI afirma que Anonymous està escapçat, és dubtós, per la senzilla raó que no té cap, sinó que és una xarxa de xarxes autònomes, freqüentment amb criteris diferents quant a les campanyes i objectius, i a les quals simplement s’afegeixen espontàniament individus amb capacitats informàtiques que consideren que la llibertat a internet és la causa política més important perquè condiciona la possibilitat d’actuar en contra de les injustícies del món en qualsevol àmbit.
Però Anonymous no és només un moviment a internet, sinó que ha reunit manifestacions multitudinàries en punts del planeta a les quals la gent acudeix amb la mateixa màscara com a emblema que tots són Anonymous, no una organització sinó una unió espontània dels qui lluiten contra els abusos de poder en tots els ordres. En la convocatòria per al 5-N s’inclou una crítica de les actuals institucions polítiques i de les lleis electorals que, segons ells, neguen a la pràctica la possibilitat dels ciutadans de controlar els polítics.
En aquest sentit, Anonymous és una component essencial d’aquest moviment rizomàtic que continua vivint a internet i s’expressa als carrers i en les institucions en la seva recerca d’una democràcia real. El més significatiu és la capacitat tecnològica dels seus activistes, que no temen enfrontar-se als sofisticats serveis de seguretat dels governs i que confien que la massa crítica de ciberatacs concentrats en alguns webs pot desconcertar les defenses dels esmentats webs, siguin del Pentàgon o de les agències d’intel·ligència de qualsevol país. Qualsevol que sigui l’opinió sobre Anonymous, la seva existència posa en relleu la importància creixent dels enfrontaments informàtics a la xarxa com a forma de les lluites de poder en la societat xarxa.
2-XI-13, Manuel Castells, lavanguardia
