el problema amb les caricatures de Mahoma no és musulmà, sinó àrab
“És un error molt estès, tant entre els musulmans com els no musulmans, creure que l’Alcorà prohibeix les representacions humanes i animals. No és així. Ni tan sols no hi ha un sol vers al llibre sagrat que prohibeixi representar el profeta”, rebat Dolors Bramon, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat de Barcelona.
L’origen de l’embolic rau, segons Bramon, en una mala interpretació d’un vers de la cinquena sura que diu: “Creients! El vi, els jocs d’atzar, les pedres erectes i les fletxes són una abominació de Satanàs. Eviteu-los!”. Aquestes “pedres” han estat sovint traduïdes com a “ídols” i, com que en la tradició grega els ídols solien ser representacions humanes, s’ha interpretat en aquest sentit.
De fet, el vers commina a “evitar” però no prohibeix, “quan l’Alcorà no té objeccions a prohibir de forma taxativa altres assumptes com el matrimoni amb la mare o el consum de porc, per exemple”, assenyala Bramon.
Amb aquestes afirmacions, l’experta en l’islam admet que ha deixat bocabadada més d’una audiència musulmana. Convidada en alguna mesquita catalana, Bramon ha mostrat als creients diapositives de bellíssimes miniatures perses, mongoles i otomanes que representen Mahoma, de vegades amb el rostre descobert, d’altres tapat amb vel o sense fisonomia, que desmenteixen la presumpta prohibició.
“És en la cultura àrab on mai no hi ha hagut tradició de retrats ni d’estàtues”, assenyala Bramon. Javier Rosón, analista de Casa Àrab, indica que va ser després del segle VIII quan es van deixar de representar imatges humanes en l’art islamicoàrab, a mesura que les escoles jurídiques sunnites van anar veient prohibicions categòriques en els hadits (els fets del profeta, narrats per terceres persones i no sempre considerats fiables).
“Per això tants musulmans àrabs creuen que està prohibit, encara que els que són cultes saben que no existeix cap base religiosa. I pel que fa a la resta de musulmans (els àrabs només són el 20% dels creients musulmans), abans que esclatés la polèmica de les caricatures fa uns anys, mai no s’ho havien ni plantejat!”, exclama Bramon.
“És cert que l’Alcorà no ho prohibeix, però no per això resultarà menys insultant per als àrabs la representació del seu profeta. No cal que estigui escrit, si la teva tradició no ho permet t’ho prendràs com un atac”, reflexiona Rosón.
20-IX-12, G. Saura, lavanguardia